Women without men; dones i revolucions

El cicle de cinema Kino ha presentat a l'Antiga Audiència el primer llargmetratge de Shirin Neshat.

Entenem una revolució com un gran canvi. Una profunda transformació que sacseja governs, societats i persones. En aquest sentit, Women without men presenta la història de quatre dones, que en un context de convulsió política a l’Iran, esdevenen les protagonistes de la seva pròpia revolució personal.

Totes escapen d’algun home i de la situació opressiva en la que es troben. Tot i que provenen de classes socials diverses, comparteixen el coratge i la voluntat d'un canvi a les seves vides.  Aquest impuls les porta a una casa a les afores de Teheran, on el jardí es convertirà en una via de fugida de la realitat.

Shirin Neshat trasllada a la gran pantalla el realisme màgic de la novel·la homònima de Shahrnush Parsipur, una coneguda escriptora iraniana que fins i tot apareix en la pel·lícula com la madam del prostíbul. Mitjançant una acurada estètica, el film es converteix en poesia visual; i la bellesa i sensibilitat de les imatges aconsegueixen captivar l’espectador. Tot i això, el simbolisme que impregna cada pla provoca dificultats per seguir la línia narrativa de la història, que esdevé difusa entre tantes al·legories.

Shirin Neshat, el salt als cinemes

Shirin Neshat arribà als Estats Units poc abans de la Revolució Islàmica, allà es llicencià en Art per la Universitat de Berkeley i es traslladà a viure a Nova York. Aquesta artista visual ha utilitzat al llarg dels anys la fotografia i el vídeo per tractar temes com les relacions de gènere i el paper de les dones dintre de l’Islam. 

Foto: Shirin Neshat

Després de la sèrie fotogràfica Women of Allah (1993-1997) i les videoinstal·lacions de la trilogia Turbulent (1998), Rapture (1999) i Fervor (2000); amb Women Withoutmen, l’artista iraniana experimenta amb les possibilitats del cinema; i sembla que no li han faltat reconeixements. La cinta, que ha estat presentada a diferents festivals, ha sigut guardonada amb el Lleó de Plata al millor director del Festival de Venècia.

Enllaços:

• Pàgina oficial de la pel·lícula: http://www.womenwithoutmenfilm.com/

“First Ladies: mujeres en situación de emergencia”

La ONG Médicos Sin Fronteras nos presenta esta exposición fotográfica sobre la situación de las mujeres en Nepal, Congo y Sudán.

Mujer sudanesa. Foto: Venus Veldhoen

Cuando los conflictos bélicos irrumpen en las sociedades, las mujeres son las primeras que se resienten. Por eso, esta muestra  pretende homenajearlas y acercarnos su historia de la mano de tres fotógrafos holandeses.

Venus Veldhoen se desplazó hasta la localidad de Nasir, al sud de Sudan. Este país africano vivó durante casi veinte años una cruenta guerra que finalizó en 2005. No obstante, aún hoy la situación sigue siendo muy inestable. Por otro lado, Corb!no viajó a Kaliot  al oeste del Nepal, que ha sido escenario durante 11 años de enfrentamientos entre la guerrilla maoísta y el ejercito del gobierno. Por último, Pim Ras fotografió a mujeres congoleñas de las localidades de Dubie i Shamwana. La República Democrática del Congo se encuentra en una guerra abierta, que provoca la huida de sus casas de miles de personas.

La vida de una mujer es increíblemente dura. Ruego no tener ninguna hija en mi próxima vida. No quiero que sufran tanto. 

                                     Hosa Bhareti, 42 años. Nepal.

                   

Las fotografías y el testimonio de estas Primeras Damas muestran su delicada situación. Sudán, el Congo y el Nepal, tan solo son un pequeño ejemplo de países que sufren o han sufrido un conflicto, y aun pagan sus consecuencias. En este contexto las mujeres se ven perjudicadas tanto por las diversas necesidades médicas como por la violencia que se ejerce sobre ellas. No obstante, a pesar de las adversidades, estas mujeres destacan por su fuerza y coraje. Ellas se convierten en el sostén de sus familias y aseguran su supervivencia. Son “mujeres en situación de emergencia; vulnerables y poderosas”.

Enlaces:

• Página de Médicos Sin Fronteras.  http://www.msf.es/

La domesticación del graffiti

La Fundación Caixa Fórum ha presentado Exit Through the Gift Shop, un documental dirigido por Banksy que descubre los entresijos del arte callejero.

Ya nada se escapa de las garras del capitalismo. Ni siquiera el arte urbano. Esta es la sensación con la que se queda el espectador después de ver  Exit Through the Gift Shop. Se trata de un ejercicio de reflexión sobre la situación actual del arte urbano y sobre como sus obras se han convertido en un producto más en las galerías y museos.

La película presenta la historia de Thierry Guetta, un francés un tanto excéntrico, aficionado a filmar todo lo que acontece en su vida. Esta obsesión le acaba introduciendo en la esfera de  artistas callejeros como Shepard Fairey e incluso el inaccesible Banksy, y le convierte en cómplice de sus actividades ilegales. Gracias a sus nuevos amigos, Guetta pronto se ve inspirado a iniciar su propia carrera artística. Y lo hace a lo grande. Bajo el pseudónimo de Mr.Brainwash, empieza a crear indiscriminadamente y de forma superficial. En un tiempo récord, y gracias al trabajo de sus ayudantes, celebra su primera exposición en Los Angeles que resulta ser todo un éxito. Banksy, lo define como “un fenómeno, y no en el buen sentido”.

Hiroshima de Banksy

Alfred Hitchcock de Mr.Brainwash

Mediante la pintoresca ascensión a la fama de Guetta, el film pone en evidencia el funcionamiento del mundo del arte contemporáneo; sus contradicciones y arbitrariedades.  El street art nació como una forma de expresión empapada de espíritu reivindicativo y critico hacia la sociedad capitalista. Pero hoy en día esta misma sociedad se ha apropiado de sus obras; y ahora alejadas de las calles, comparten pared con algún Picaso o Monet en las paredes de algún coleccionista adinerado. De esta manera, la película no solo habla de Mr.Brainwash, sino también de Banksy. Éste utiliza al artista francés para cuestionar su propia obra y la dirección que esta tomando el street art.  

Enlaces:

• Ficha de Exit Through the Gift Shop. http://www.filmaffinity.com/es/film821615.html

L’Arxiu històric recull els testimonis de les festes de Santa Tecla

Un total de 20 entrevistes audiovisuals relaten la reconstrucció de les festes majors de Tarragona

Les festes de Santa Tecla són esperades any rere any per tots els tarragonins i tarragonines. Són les festes grans, les festes majors que omplen els carrers de la ciutat de tradició i modernitat, colors, música i molta festa.

 Actuació del Ball de Dames i Vells, durant les festes de
Santa Tecla de 2007. Font: Wikimedia Commons.

No obstant, des de els seus orígens durant la Reconquesta, aquesta festivitat ha patit  diferents alts i baixos. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser complicats, les autoritats franquistes van relegar les festes majors de Santa Tecla a un segon terme. L'objectiu era potenciar la festivitat de Sant Magí, ja que celebrada durant el període estival podia atreure més turistes. No va ser fins a l'arribada de la democràcia, que les festes de Santa Tecla van recobrar la seva importància i el lloc que li corresponia. Seria durant aquest anys, quan s'aniria gestant les festes, tal i com les coneixem ara.

Des de l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració de TAC12, s'ha dut a terme una iniciativa que té per objectiu conservar el testimoni de totes aquelles persones que van fer possible la reconstrucció de les festes de Santa Tecla, i així afavorir la divulgació de la seva memòria. Es tracta d'un projecte realitzat en dues fases. La primera va tenir lloc entre  els mesos de febrer i abril de 2010, i la segona fase entre els mesos d'octubre i desembre del mateix any. Les entrevistes completes poden ser consultades a les instal·lacions de l'Arxiu Històric, mentre que el resum estarà disponible pròximament a la seva web.

Els personatges que han estat entrevistats són:

A la primera fase:

Carles Llorach, que entre d’altres activitats ha sigut el president de l’Esbart Santa Tecla des de 1972 fins al1998.

Bernardo Rios, cantant melòdic i ànima del Món Camp Tarragoní.

Francesc García, flabiolaria, bastoner i perpetuador de la Festa de l’any 2005.

Mariano Borrero, casteller i cap de colla dels Xiquets de Tarragona durant molts anys.

Josep M. Ferré, vinculat a diferents associacions i especialment a la Comissió de la Cavalcada de Reis.

Guillermo Ximenis, cap de colla dels portadors del gegants Moros i Negritos.

Encarna Valero, encarregada durant molts anys de vestir i arreglar els gegants i els nanos.

Josep Llort, perruquer de gegants i nanos, maquillador del Teatre Metropol.

A la segona fase:

Pere Roca, bastoner i primer perpetuador de les Festes de l’any 1990.
Joan Salvadó, ha dissenyat elements del bestiari, com la Mulassa.

Antoni Solé, casteller des de l’any 1947.

Josep Rovira, portador de l’Àliga.

Manuel Sanromà, primer president de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Alfred Fort, gestor cultural de l’Ajuntament de Tarragona als anys vuitanta.

Sergi Xirinacs, regidor de Cultura del primer ajuntament democràtic de Tarragona.

Jaume Guasch, director de l’Esbart Santa Tecla.

Salvador Fa, membre de l’Esbart Dansaire de Tarragona.

Jordi Bertran, gestor cultural de l’Ajuntament de Tarragona entre 1985 – 2009.

Oriol Grau, recuperador del Ball de Dames i Vells.

Josep Fèlix Ballesteros, regidor de Cultura i Joventut i Festes 1983-1989.

Enllaços:

• Pàgina de l'Arxiu Històric de Tarragona. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/audiovisuals/arxiu-audiovisual-de-personatges-de-les-festes-de-tarragona
• Pàgina oficial de les Festes de Santa Tecla. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/festes-i-joventut/festes/santa-tecla

“Hoy es el día de mi boda”

Caixa Forum acoge la exposición “Para siempre”, un proyecto que gira entorno a diferentes vivencias del matrimonio.

“Hola me llamo Núria y hoy es el día de mi boda”, así se presenta una de las participantes de “Para siempre”, el proyecto artístico de Tanit Plana que se presenta en la Fundació Caixa Forum.

Laura, Palma de Mallorca.
Foto: Tanit Plana

Las protagonistas son un grupo de mujeres que se vuelven a enfundar su vestido de novia, para así rememorar el momento en el que dieron el “si quiero”. Todas ellas presentan la experiencia del matrimonio de manera íntima y personal y con la mirada puesta en la cámara, explican cuales fueron sus vivencias e inquietudes durante aquel día, que todas coinciden en definir como muy especial.

El proyecto gira entorno a cinco ejes principales; la incomodidad -donde las mujeres revisitan las costuras que contuvieron no solo su cuerpo más joven, sino también una conciencia más inexperta-, el tiempo -en el que se trasladan a un paraje natural para posar ante la cámara con expresión serena-, el equilibrio -donde realizan acciones metafóricas que escenifican su dedicación a la estabilidad de pareja y su perseverancia-, los días -en el que adoptan el rol de novia, a la vez que realizan actividades cotidianas-, y por último el salto -con el que hacen invisible el paso del tiempo y en presente relatan el día de su boda-.

La exposición se completa con la proyección de una pieza audiovisual gravada el pasado 6 de noviembre. Con la acción participativa “quieres casarte conmigo?” se invitaba a mujeres de todas las edades a vestirse de novia y pasearse de la Rambla a la Plaça Imperial Tarraco.

“Para siempre” se puede visitar en la Fundació Caixa Forum hasta el 27 de febrero de 2011.


Enlaces:

• Página de Tanit Plana: http://www.latanit.com/

Els castells apunten ben alt

La Unesco els  ha considerat Patrimoni  Immaterial perquè fomenten “la cohesió social i la solidaritat”

Colla dels Xiquets de Tarragona, durant la Diada
de la  Merçè del 2010. Autora: Miriam Zafra.

Els castells, un dels principals símbols de la cultura catalana, han estat declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Altres propostes que també han sigut reconegudes són el flamenc, la dieta  mediterrània, la cetreria i la Sibil·la mallorquina.

Des de la Unesco han considerat que els castells “concedeixen als membres de la comunitat un sentiment de continuïtat, cohesió social y solidaritat” i que esdevé una gran eina per fomentar “el respecte del diàleg cultural i de la creativitat humana”. La tradició castellera va començar fa 200 anys a Valls i ha estat especialment arrelada a les comarques del Tarragonès i del Penedès. Actualment, a tota Catalunya hi ha més de 6o colles.

Aquest és un gran reconeixement per tot el món dels castells, que sovint ha rebut crítiques i ha estat envoltat de polèmica, sobretot pel fet de l'ús de nens petits en els castells.  Es tracta d'una tradició cultural que a banda de la seva evident espectacularitat, ha de ser valorada pel gran treball en equip, perquè va més enllà les individualitats i busca la autosuperació. Els castells parlen de valors que arriben a tothom, valors universals que ara són Patrimoni de la Humanitat.

Vídeo de TV3 per a la proposta de la Unesco.


Enllaços:

• Pàgina de la UNESCO sobre el Patrimoni Cultural Immaterial: http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=home

La fotografia és protagonista a Tarragona

La tercera edició del Festival Internacional Scan comptarà amb un total de 12 exposicions i un Seminari Internacional

Aquesta setmana s'ha inaugurat la tercera edició del Festival Internacional de Fotografia Scan. Un festival que pretén convertir-se en una marca pròpia i situar a Tarragona dins del  panorama fotogràfic internacional. Des de la organització destaquen la voluntat de “ser un punt de trobada del sector de la fotografia de creació i, sobretot, fer gaudir el públic en general d'una interessant oferta d'exposicions i activitats”. A partir d'aquest any, el Festival Scan esdevindrà bianual i tindrà lloc durant el més de juny.

Scan Tarragona

Pep Rigol, coordinador de l'event, apunta l'exposició i la reflexió com els dos àmbits principals en els quals es centra el festival. I en aquest sentit en el programa d'activitats destaquen dues propostes; la exposició “Talent Latent” i el Seminari Internacional. La primera presenta una mostra dels artistes emergents europeus més innovadors, seleccionats pel Comisari, Joan Micó. El Seminari, organitzat juntament amb la Universitat Rovira i Virgili,  tindrà lloc el dissabte 27 de novembre i reunirà diferents personalitats internacionals del món de la fotografia. L'objectiu és fer una reflexió sobre la importància que li donem a la imatge gràfica en l'actualitat.

El programa del Festival per aquest any és completa amb onze exposicions més de diferents temàtiques i altres activitats com tallers i concerts audiovisuals. D'aquesta manera, fins el 9 de gener, tota la ciutat de Tarragona es converteix en escenari per la fotografia.