Women without men; dones i revolucions

El cicle de cinema Kino ha presentat a l'Antiga Audiència el primer llargmetratge de Shirin Neshat.

Entenem una revolució com un gran canvi. Una profunda transformació que sacseja governs, societats i persones. En aquest sentit, Women without men presenta la història de quatre dones, que en un context de convulsió política a l’Iran, esdevenen les protagonistes de la seva pròpia revolució personal.

Totes escapen d’algun home i de la situació opressiva en la que es troben. Tot i que provenen de classes socials diverses, comparteixen el coratge i la voluntat d'un canvi a les seves vides.  Aquest impuls les porta a una casa a les afores de Teheran, on el jardí es convertirà en una via de fugida de la realitat.

Shirin Neshat trasllada a la gran pantalla el realisme màgic de la novel·la homònima de Shahrnush Parsipur, una coneguda escriptora iraniana que fins i tot apareix en la pel·lícula com la madam del prostíbul. Mitjançant una acurada estètica, el film es converteix en poesia visual; i la bellesa i sensibilitat de les imatges aconsegueixen captivar l’espectador. Tot i això, el simbolisme que impregna cada pla provoca dificultats per seguir la línia narrativa de la història, que esdevé difusa entre tantes al·legories.

Shirin Neshat, el salt als cinemes

Shirin Neshat arribà als Estats Units poc abans de la Revolució Islàmica, allà es llicencià en Art per la Universitat de Berkeley i es traslladà a viure a Nova York. Aquesta artista visual ha utilitzat al llarg dels anys la fotografia i el vídeo per tractar temes com les relacions de gènere i el paper de les dones dintre de l’Islam. 

Foto: Shirin Neshat

Després de la sèrie fotogràfica Women of Allah (1993-1997) i les videoinstal·lacions de la trilogia Turbulent (1998), Rapture (1999) i Fervor (2000); amb Women Withoutmen, l’artista iraniana experimenta amb les possibilitats del cinema; i sembla que no li han faltat reconeixements. La cinta, que ha estat presentada a diferents festivals, ha sigut guardonada amb el Lleó de Plata al millor director del Festival de Venècia.

Enllaços:

• Pàgina oficial de la pel·lícula: http://www.womenwithoutmenfilm.com/

“First Ladies: mujeres en situación de emergencia”

La ONG Médicos Sin Fronteras nos presenta esta exposición fotográfica sobre la situación de las mujeres en Nepal, Congo y Sudán.

Mujer sudanesa. Foto: Venus Veldhoen

Cuando los conflictos bélicos irrumpen en las sociedades, las mujeres son las primeras que se resienten. Por eso, esta muestra  pretende homenajearlas y acercarnos su historia de la mano de tres fotógrafos holandeses.

Venus Veldhoen se desplazó hasta la localidad de Nasir, al sud de Sudan. Este país africano vivó durante casi veinte años una cruenta guerra que finalizó en 2005. No obstante, aún hoy la situación sigue siendo muy inestable. Por otro lado, Corb!no viajó a Kaliot  al oeste del Nepal, que ha sido escenario durante 11 años de enfrentamientos entre la guerrilla maoísta y el ejercito del gobierno. Por último, Pim Ras fotografió a mujeres congoleñas de las localidades de Dubie i Shamwana. La República Democrática del Congo se encuentra en una guerra abierta, que provoca la huida de sus casas de miles de personas.

La vida de una mujer es increíblemente dura. Ruego no tener ninguna hija en mi próxima vida. No quiero que sufran tanto. 

                                     Hosa Bhareti, 42 años. Nepal.

                   

Las fotografías y el testimonio de estas Primeras Damas muestran su delicada situación. Sudán, el Congo y el Nepal, tan solo son un pequeño ejemplo de países que sufren o han sufrido un conflicto, y aun pagan sus consecuencias. En este contexto las mujeres se ven perjudicadas tanto por las diversas necesidades médicas como por la violencia que se ejerce sobre ellas. No obstante, a pesar de las adversidades, estas mujeres destacan por su fuerza y coraje. Ellas se convierten en el sostén de sus familias y aseguran su supervivencia. Son “mujeres en situación de emergencia; vulnerables y poderosas”.

Enlaces:

• Página de Médicos Sin Fronteras.  http://www.msf.es/

La domesticación del graffiti

La Fundación Caixa Fórum ha presentado Exit Through the Gift Shop, un documental dirigido por Banksy que descubre los entresijos del arte callejero.

Ya nada se escapa de las garras del capitalismo. Ni siquiera el arte urbano. Esta es la sensación con la que se queda el espectador después de ver  Exit Through the Gift Shop. Se trata de un ejercicio de reflexión sobre la situación actual del arte urbano y sobre como sus obras se han convertido en un producto más en las galerías y museos.

La película presenta la historia de Thierry Guetta, un francés un tanto excéntrico, aficionado a filmar todo lo que acontece en su vida. Esta obsesión le acaba introduciendo en la esfera de  artistas callejeros como Shepard Fairey e incluso el inaccesible Banksy, y le convierte en cómplice de sus actividades ilegales. Gracias a sus nuevos amigos, Guetta pronto se ve inspirado a iniciar su propia carrera artística. Y lo hace a lo grande. Bajo el pseudónimo de Mr.Brainwash, empieza a crear indiscriminadamente y de forma superficial. En un tiempo récord, y gracias al trabajo de sus ayudantes, celebra su primera exposición en Los Angeles que resulta ser todo un éxito. Banksy, lo define como “un fenómeno, y no en el buen sentido”.

Hiroshima de Banksy

Alfred Hitchcock de Mr.Brainwash

Mediante la pintoresca ascensión a la fama de Guetta, el film pone en evidencia el funcionamiento del mundo del arte contemporáneo; sus contradicciones y arbitrariedades.  El street art nació como una forma de expresión empapada de espíritu reivindicativo y critico hacia la sociedad capitalista. Pero hoy en día esta misma sociedad se ha apropiado de sus obras; y ahora alejadas de las calles, comparten pared con algún Picaso o Monet en las paredes de algún coleccionista adinerado. De esta manera, la película no solo habla de Mr.Brainwash, sino también de Banksy. Éste utiliza al artista francés para cuestionar su propia obra y la dirección que esta tomando el street art.  

Enlaces:

• Ficha de Exit Through the Gift Shop. http://www.filmaffinity.com/es/film821615.html

L’Arxiu històric recull els testimonis de les festes de Santa Tecla

Un total de 20 entrevistes audiovisuals relaten la reconstrucció de les festes majors de Tarragona

Les festes de Santa Tecla són esperades any rere any per tots els tarragonins i tarragonines. Són les festes grans, les festes majors que omplen els carrers de la ciutat de tradició i modernitat, colors, música i molta festa.

 Actuació del Ball de Dames i Vells, durant les festes de
Santa Tecla de 2007. Font: Wikimedia Commons.

No obstant, des de els seus orígens durant la Reconquesta, aquesta festivitat ha patit  diferents alts i baixos. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser complicats, les autoritats franquistes van relegar les festes majors de Santa Tecla a un segon terme. L'objectiu era potenciar la festivitat de Sant Magí, ja que celebrada durant el període estival podia atreure més turistes. No va ser fins a l'arribada de la democràcia, que les festes de Santa Tecla van recobrar la seva importància i el lloc que li corresponia. Seria durant aquest anys, quan s'aniria gestant les festes, tal i com les coneixem ara.

Des de l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració de TAC12, s'ha dut a terme una iniciativa que té per objectiu conservar el testimoni de totes aquelles persones que van fer possible la reconstrucció de les festes de Santa Tecla, i així afavorir la divulgació de la seva memòria. Es tracta d'un projecte realitzat en dues fases. La primera va tenir lloc entre  els mesos de febrer i abril de 2010, i la segona fase entre els mesos d'octubre i desembre del mateix any. Les entrevistes completes poden ser consultades a les instal·lacions de l'Arxiu Històric, mentre que el resum estarà disponible pròximament a la seva web.

Els personatges que han estat entrevistats són:

A la primera fase:

Carles Llorach, que entre d’altres activitats ha sigut el president de l’Esbart Santa Tecla des de 1972 fins al1998.

Bernardo Rios, cantant melòdic i ànima del Món Camp Tarragoní.

Francesc García, flabiolaria, bastoner i perpetuador de la Festa de l’any 2005.

Mariano Borrero, casteller i cap de colla dels Xiquets de Tarragona durant molts anys.

Josep M. Ferré, vinculat a diferents associacions i especialment a la Comissió de la Cavalcada de Reis.

Guillermo Ximenis, cap de colla dels portadors del gegants Moros i Negritos.

Encarna Valero, encarregada durant molts anys de vestir i arreglar els gegants i els nanos.

Josep Llort, perruquer de gegants i nanos, maquillador del Teatre Metropol.

A la segona fase:

Pere Roca, bastoner i primer perpetuador de les Festes de l’any 1990.
Joan Salvadó, ha dissenyat elements del bestiari, com la Mulassa.

Antoni Solé, casteller des de l’any 1947.

Josep Rovira, portador de l’Àliga.

Manuel Sanromà, primer president de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Alfred Fort, gestor cultural de l’Ajuntament de Tarragona als anys vuitanta.

Sergi Xirinacs, regidor de Cultura del primer ajuntament democràtic de Tarragona.

Jaume Guasch, director de l’Esbart Santa Tecla.

Salvador Fa, membre de l’Esbart Dansaire de Tarragona.

Jordi Bertran, gestor cultural de l’Ajuntament de Tarragona entre 1985 – 2009.

Oriol Grau, recuperador del Ball de Dames i Vells.

Josep Fèlix Ballesteros, regidor de Cultura i Joventut i Festes 1983-1989.

Enllaços:

• Pàgina de l'Arxiu Històric de Tarragona. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/audiovisuals/arxiu-audiovisual-de-personatges-de-les-festes-de-tarragona
• Pàgina oficial de les Festes de Santa Tecla. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/festes-i-joventut/festes/santa-tecla