L’Arxiu històric recull els testimonis de les festes de Santa Tecla

Un total de 20 entrevistes audiovisuals relaten la reconstrucció de les festes majors de Tarragona

Les festes de Santa Tecla són esperades any rere any per tots els tarragonins i tarragonines. Són les festes grans, les festes majors que omplen els carrers de la ciutat de tradició i modernitat, colors, música i molta festa.

 Actuació del Ball de Dames i Vells, durant les festes de
Santa Tecla de 2007. Font: Wikimedia Commons.

No obstant, des de els seus orígens durant la Reconquesta, aquesta festivitat ha patit  diferents alts i baixos. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser complicats, les autoritats franquistes van relegar les festes majors de Santa Tecla a un segon terme. L'objectiu era potenciar la festivitat de Sant Magí, ja que celebrada durant el període estival podia atreure més turistes. No va ser fins a l'arribada de la democràcia, que les festes de Santa Tecla van recobrar la seva importància i el lloc que li corresponia. Seria durant aquest anys, quan s'aniria gestant les festes, tal i com les coneixem ara.

Des de l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració de TAC12, s'ha dut a terme una iniciativa que té per objectiu conservar el testimoni de totes aquelles persones que van fer possible la reconstrucció de les festes de Santa Tecla, i així afavorir la divulgació de la seva memòria. Es tracta d'un projecte realitzat en dues fases. La primera va tenir lloc entre  els mesos de febrer i abril de 2010, i la segona fase entre els mesos d'octubre i desembre del mateix any. Les entrevistes completes poden ser consultades a les instal·lacions de l'Arxiu Històric, mentre que el resum estarà disponible pròximament a la seva web.

Els personatges que han estat entrevistats són:

A la primera fase:

Carles Llorach, que entre d’altres activitats ha sigut el president de l’Esbart Santa Tecla des de 1972 fins al1998.

Bernardo Rios, cantant melòdic i ànima del Món Camp Tarragoní.

Francesc García, flabiolaria, bastoner i perpetuador de la Festa de l’any 2005.

Mariano Borrero, casteller i cap de colla dels Xiquets de Tarragona durant molts anys.

Josep M. Ferré, vinculat a diferents associacions i especialment a la Comissió de la Cavalcada de Reis.

Guillermo Ximenis, cap de colla dels portadors del gegants Moros i Negritos.

Encarna Valero, encarregada durant molts anys de vestir i arreglar els gegants i els nanos.

Josep Llort, perruquer de gegants i nanos, maquillador del Teatre Metropol.

A la segona fase:

Pere Roca, bastoner i primer perpetuador de les Festes de l’any 1990.
Joan Salvadó, ha dissenyat elements del bestiari, com la Mulassa.

Antoni Solé, casteller des de l’any 1947.

Josep Rovira, portador de l’Àliga.

Manuel Sanromà, primer president de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Alfred Fort, gestor cultural de l’Ajuntament de Tarragona als anys vuitanta.

Sergi Xirinacs, regidor de Cultura del primer ajuntament democràtic de Tarragona.

Jaume Guasch, director de l’Esbart Santa Tecla.

Salvador Fa, membre de l’Esbart Dansaire de Tarragona.

Jordi Bertran, gestor cultural de l’Ajuntament de Tarragona entre 1985 – 2009.

Oriol Grau, recuperador del Ball de Dames i Vells.

Josep Fèlix Ballesteros, regidor de Cultura i Joventut i Festes 1983-1989.

Enllaços:

• Pàgina de l'Arxiu Històric de Tarragona. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/audiovisuals/arxiu-audiovisual-de-personatges-de-les-festes-de-tarragona
• Pàgina oficial de les Festes de Santa Tecla. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/festes-i-joventut/festes/santa-tecla

“Hoy es el día de mi boda”

Caixa Forum acoge la exposición “Para siempre”, un proyecto que gira entorno a diferentes vivencias del matrimonio.

“Hola me llamo Núria y hoy es el día de mi boda”, así se presenta una de las participantes de “Para siempre”, el proyecto artístico de Tanit Plana que se presenta en la Fundació Caixa Forum.

Laura, Palma de Mallorca.
Foto: Tanit Plana

Las protagonistas son un grupo de mujeres que se vuelven a enfundar su vestido de novia, para así rememorar el momento en el que dieron el “si quiero”. Todas ellas presentan la experiencia del matrimonio de manera íntima y personal y con la mirada puesta en la cámara, explican cuales fueron sus vivencias e inquietudes durante aquel día, que todas coinciden en definir como muy especial.

El proyecto gira entorno a cinco ejes principales; la incomodidad -donde las mujeres revisitan las costuras que contuvieron no solo su cuerpo más joven, sino también una conciencia más inexperta-, el tiempo -en el que se trasladan a un paraje natural para posar ante la cámara con expresión serena-, el equilibrio -donde realizan acciones metafóricas que escenifican su dedicación a la estabilidad de pareja y su perseverancia-, los días -en el que adoptan el rol de novia, a la vez que realizan actividades cotidianas-, y por último el salto -con el que hacen invisible el paso del tiempo y en presente relatan el día de su boda-.

La exposición se completa con la proyección de una pieza audiovisual gravada el pasado 6 de noviembre. Con la acción participativa “quieres casarte conmigo?” se invitaba a mujeres de todas las edades a vestirse de novia y pasearse de la Rambla a la Plaça Imperial Tarraco.

“Para siempre” se puede visitar en la Fundació Caixa Forum hasta el 27 de febrero de 2011.


Enlaces:

• Página de Tanit Plana: http://www.latanit.com/

Els castells apunten ben alt

La Unesco els  ha considerat Patrimoni  Immaterial perquè fomenten “la cohesió social i la solidaritat”

Colla dels Xiquets de Tarragona, durant la Diada
de la  Merçè del 2010. Autora: Miriam Zafra.

Els castells, un dels principals símbols de la cultura catalana, han estat declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Altres propostes que també han sigut reconegudes són el flamenc, la dieta  mediterrània, la cetreria i la Sibil·la mallorquina.

Des de la Unesco han considerat que els castells “concedeixen als membres de la comunitat un sentiment de continuïtat, cohesió social y solidaritat” i que esdevé una gran eina per fomentar “el respecte del diàleg cultural i de la creativitat humana”. La tradició castellera va començar fa 200 anys a Valls i ha estat especialment arrelada a les comarques del Tarragonès i del Penedès. Actualment, a tota Catalunya hi ha més de 6o colles.

Aquest és un gran reconeixement per tot el món dels castells, que sovint ha rebut crítiques i ha estat envoltat de polèmica, sobretot pel fet de l'ús de nens petits en els castells.  Es tracta d'una tradició cultural que a banda de la seva evident espectacularitat, ha de ser valorada pel gran treball en equip, perquè va més enllà les individualitats i busca la autosuperació. Els castells parlen de valors que arriben a tothom, valors universals que ara són Patrimoni de la Humanitat.

Vídeo de TV3 per a la proposta de la Unesco.


Enllaços:

• Pàgina de la UNESCO sobre el Patrimoni Cultural Immaterial: http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=home

La fotografia és protagonista a Tarragona

La tercera edició del Festival Internacional Scan comptarà amb un total de 12 exposicions i un Seminari Internacional

Aquesta setmana s'ha inaugurat la tercera edició del Festival Internacional de Fotografia Scan. Un festival que pretén convertir-se en una marca pròpia i situar a Tarragona dins del  panorama fotogràfic internacional. Des de la organització destaquen la voluntat de “ser un punt de trobada del sector de la fotografia de creació i, sobretot, fer gaudir el públic en general d'una interessant oferta d'exposicions i activitats”. A partir d'aquest any, el Festival Scan esdevindrà bianual i tindrà lloc durant el més de juny.

Scan Tarragona

Pep Rigol, coordinador de l'event, apunta l'exposició i la reflexió com els dos àmbits principals en els quals es centra el festival. I en aquest sentit en el programa d'activitats destaquen dues propostes; la exposició “Talent Latent” i el Seminari Internacional. La primera presenta una mostra dels artistes emergents europeus més innovadors, seleccionats pel Comisari, Joan Micó. El Seminari, organitzat juntament amb la Universitat Rovira i Virgili,  tindrà lloc el dissabte 27 de novembre i reunirà diferents personalitats internacionals del món de la fotografia. L'objectiu és fer una reflexió sobre la importància que li donem a la imatge gràfica en l'actualitat.

El programa del Festival per aquest any és completa amb onze exposicions més de diferents temàtiques i altres activitats com tallers i concerts audiovisuals. D'aquesta manera, fins el 9 de gener, tota la ciutat de Tarragona es converteix en escenari per la fotografia.

La España oculta sale a la luz con Cristina García Rodero

La Fundación Caixa Forum nos acerca un retrato folclórico de nuestro país.

El ofertorio. Amil, 1979

La exposición España oculta recoge la esencia de la España más tradicional, apasionante e intensa. Con instantáneas tomadas entre 1975 y 1988, la fotógrafa Crisitina García Rodero, miembro de la prestigiosa agencia Magnum, muestra un abanico de costumbres que están a punto de perderse y que conforman el testimonio cultural de nuestro país. Su obra destaca por la belleza estética de las imágenes pero también porque adquiere un gran valor social y antropológico.

El proyecto de García Rodero se iba desarrollando paralelamente a la transición española. El franquismo había llegado a su fin y se habrían las puertas a la democracia. La desruralización era un hecho, las ciudades crecían y mientras el país intentaba modernizarse, la fotógrafa decidió retratar la otra cara del progreso. Viajó a lo largo y ancho del país documentando con su cámara costumbres, festividades y todo tipo de rituales.

Las imágenes muestran de manera muy original a personas anónimas. Rostros que podrían contar multitud de historias. Resulta curioso como la fotógrafa en muchas ocasiones centra su mirada sobre los personajes espectadores de alguno de los rituales. Algo esta pasado, un procesión, una ofrenda, no se sabe que es, porqué García Rodero ha preferido girarse y fotografiar a los asistentes del acto.

La tarde, 1978

Con un total de 75 fotografías en blanco y negro, la exposición muestra una España un tanto oscura, una España profunda que maravilló a Cristina García Rodero:

"Intenté fotografiar el alma misteriosa, verdadera y mágica de la España popular, con su pasión, el amor, el humor, la ternura, la rabia, el dolor, con su verdad; y los momentos más intensos y plenos en la vida de los personajes, tan simples como irresistibles, con toda su fuerza interior, en un desafío personal que me dio fuerza y comprensión y en el que invertí todo mi corazón".

La exposición España oculta estará en la Fundació Caixa Forum hasta el 21 de noviembre y es muy recomendable seguir alguna de las visitas guiadas gratuitas que se organizan.

Un novembre de cine

L'Antiga Audiència continua amb la iniciativa Tarragona Cinema, aquest  mes amb un total de 21 pel·lícules.

El Centre Cultural el Pallol ja ha presentat el programa de pel·lícules pel mes de novembre. 21 llargmetratges per tots els gustos i estils.  A més dels cicles ciutats patrimoni en el cinema, pantalla del món i kino, ja presents el passat mes d'octubre, s'estrenen tres nou cicles; el musical, el psinema i el de la tercera setmana del còmic.

Les pel·lícules que es projectaran són les següents:

• Cicle ciutats patrimoni en el cinema: La noche que dejó de llover, La ciudad interior, La prima Angélica, Don Juan Tenorio, Tristana.
• Cicle pantalla del món: El atleta, Llevando anclas, La gente de la colina, Los condenados del mar, El canto de las novias.
• Cicle kino: Welcome,Fantastic Mr. Fox, 80 Egunean.
• Cicle tercera setmana del còmic de Tarragona: Barbarella, Superman, Flash Gordon, Fritz the cat.
• Cicle psinema: Bellisima.
• Cicle cinema musical: Mamma Mia, Chicago, Tommy, De-Lovely,  Las zapatillas rojas, El trompetista, Música y lágrimas.

Caixa Forum muestra la esperanza camboyana

La exposición de Gervasio Sánchez sobre el país asiático estará en Tarragona hasta el 21 de noviembre.

La Fundación Caixa Forum, de la mano de Gervasio Sánchez, nos acerca el presente de Camboya; un país que intenta deshacerse de los estigmas del pasado sin dejar de mirar con optimismo al futuro.

Son los mismos camboyanos quienes dan la bienvenida a los visitantes de la exposición. Caras sonrientes que saludan desde el televisor en jemer, la lengua camboyana. Se trata de un país con un pasado reciente duro, salpicado por la guerra y el genocidio. Los conflictos han dejado inevitablemente huella sobre esta tierra. Una tierra en la que uno no puede pisar libremente, ya que el 40% del suelo del país esta minado. Y si la fabricación de una mina cuesta unos 4€, el coste de su destrucción asciende a los 400€. Este panorama hace que una gran suma de dinero vaya dirigida a desminar el suelo camboyano, y que se frene el desarrollo del país.

La agricultura es uno de los pilares del desarrollo camboyano.

Las fotografías de Gervasio Sánchez se dividen en tres ámbitos que reflejan la vida cotidiana de los camboyanos; las consecuencias de las minas antipersonas, la importancia de los campos de arroz y la agricultura, y el crecimiento económico, sustentado en las nuevas generaciones.

A diferencia de otras ocasiones, en las que el fotógrafo había retratado más crudamente y en blanco y negro la realidad de las minas, esta vez presenta imágenes llenas de vida y color. Imágenes que hablan de superación y esperanza, la esperanza de un futuro mejor.

Sobre Gervasio Sánchez

El fotoperiodista cordobés decidió viajar a Camboya después de leer, en 1987, una carta de Enrique Figaredo publicada en un periódico. En ésta, invitaba a los periodistas a viajar al país asiático, donde se necesitaba mucha ayuda. A partir de entonces, Gervasio Sánchez visitaría Camboya en más de una ocasión.

Considerado uno de los fotoperiodistas españoles con mayor experiencia en conflictos bélicos, no dudó en criticar la doble cara del Gobierno español, que mientras sostiene un discurso de paz, se llena los bolsillos con dinero de la exportación de armas a los países del tercer mundo.

Niños disfrutando de un lago de Angkor.

La exposición se podrá visitar gratuitamente hasta el 21 de noviembre y vale la pena seguir alguna de las visitas guiadas que se organizan, tanto en catalán como en castellano.